L'ASM se suma a la manifestació contra la massificació i acusa el colonialisme espanyol de portar Mallorca al col·lapse a través dels partits PP-PSOE-VOX-SUMAR

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca se suma a la manifestació contra la massificació del proper diumente 26 de juliol, i acusa el colonialisme espanyol de portar Mallorca al col·lapse a través dels partits PP-PSOE-VOX-SUMAR.

El 1986, les Illes Balears érem la primera CA d'Espanya en renda per càpita amb un 34 % superior a la mitjana espanyola; i avui ja som la sisena, després de Madrid, el País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó. Fa quaranta anys, a les Illes Balears, teníem 303.500 places turístiques registrades i ens visitaven uns 6 milions de turistes. Avui en tenim 620.000 i el 2024 ens van visitar uns 18,7 milions de turistes.

Qui ha portat Mallorca al col·lapse és el model productiu de matriu colonial imposat per Madrid, que s'ha accelerat durant els últims 40 anys (1986-2026). Un model productiu colonial és un sistema econòmic en què l'estructura productiva d'un territori s'organitza principalment per satisfer els interessos i necessitats d'un centre de poder foraster (MADRID) en perjudici de les necessitats i els interessos dels nadius de la colònia. En la descripció del model productiu extractiu de matriu colonial que ha portat Mallorca al col·lapse i a l'esclafit social, es poden destacar els següents punts:

1. Especialització en poques activitats. En el cas de Mallorca, Madrid, ha imposat un monocultiu turístic, massiu i il·limitat que d'una manera insaciable engoleix sòl rústic i espais naturals, per tal de produir divises amb les quals el Regne d'Espanya compensa el dèficit de l'estat entre exportacions i importacions.

2. Màxim benefici, mínima despesa. L'economia colonial, en el nostre cas, el monocultiu turístic imposat, concentra les inversions en poques infraestructures controlades per la metròpoli com són els aeroports (AENA), ports, autopistes d'accés a les zones turístiques, dessaladores i depuradores. El colonialisme escatima inversions en transport públic integrat al territori, en sanitat i educació i es limita a la mínima inversió que permeti el saqueig i l'espoli de les riqueses de la colònia.

3. El monocultiu turístic concentra el capital, el sòl, el crèdit i la mà d'obra en construcció, hotels, restauració i serveis, en detriment d'indústries, tallers, pesca, explotacions agràries, innovació, fet que provoca l'augment de la dependència de les importacions i la disminució de la producció local de béns: aliments, productes manufacturats i altres mercaderies.

4. Especialment greu és l'especulació i la colonització turística del sòl rústic i agrari que umpl fora-vila de xalets de super luxe construïts per promotores i constructores estrangeres que a la vegada es posen en venda a través d'immobiliàries igualment estrangeres que se'n duen tot el benefici a fora de l'illa.

5. Destrucció del petit i mitjà comerç local i fuga de beneficis. Les grans superfícies comercials i les empreses de distribució forasteres que tenen el centre de decisió fora de l'illa, han tingut tota mena de facilitats per part dels governs del PP-PSOE, i han acabat destruint la xarxa de comerç local tot i emportar-se els beneficis que generen fora de Mallorca, amb la qual cosa s'ha produït l'empobriment de la classe mitjana autòctona que dóna estabilitat a una societat.

6. Importants fluxos de població. La demanda de mà d'obra barata superior a la població local per fer feina en el monocultiu massificat, està provocant la superpoblació, la modificació de l'estructura d'edats, l'origen geogràfic i s'ha convertit en una amenaça per a la llengua catalana i la identitat cultural de Mallorca.

7. Pressió sobre l'habitatge i els serveis públics. El creixement demogràfic molt ràpid experimentat els últims anys, tant en migrants com en nous residents estrangers d'alt poder adquisitiu, ha provocat, igualment, tensions socials en l'accés a l'habitatge, a l'educació, la sanitat, al transport, en la circulació per les carreteres i més quan les inversions necessàries en vies de tren, metro, en centres escolars i sanitaris, no han crescut al mateix ritme. 

8. Fuga de cervells. Si l'economia està poc diversificada i el sector serveis funciona amb salaris baixos, les persones amb alta qualificació es veuen obligats a marxar a territoris amb més oportunitats professionals, fenomen conegut com la "fuga de cervells" i que ja està passant a Mallorca des de fa uns anys.

9. Major vulnerabilitat davant les crisis. Una economia depenent d'un sol sector productiu, és més vulnerable a les crisis econòmiques que una economia diversificada i equilibrada amb una índex important d'autosuficiència en agricultura i recursos naturals.

I 10. Mallorca és una illa i, com a tal, és un territori limitat amb uns aqüífers sobreexplotats de cada vegada més en perill de salinització per mor del canvi climàtic; en conseqüència, els mallorquins hem de poder controlar el nombre de turistes que ens visiten, els migrants que vulguin venir a fer feina i posar condicions als visitants que vulguin comprar habitatges i finques a fi d'evitar l'escalada descontrolada de preus i l'especulació amb la terra.

Conclusió: Cinquanta-un anys de restauració borbònica (1975-2026) i quaranta-tres anys de règim de les autonomies (1983-2026) han demostrat i més que demostrat que els mallorquins de cada vegada som més forasters i estrangers dins ca nostra. Mai no havíem tengut tants de presidents, consellers, assessors i cotxes oficials a les ordres de Madrid, i mai no havíem estat tan poc amos i senyors dels nostre destí, cosa que demostra que just tenim un camí de sortida per assegurar la nostra supervivència com a poble: LA DESCOLONITZACIÓ I LA INDEPENDÈNCIA.